L’objectiu d’aquest programa és la reparació de les vivències traumàtiques, la desregulació, la inseguretat emocional i la dissociació, dificultats que hi ha darrere de les conductes dels infants i adolescents a qui es dirigeix.

Per mitjà d’una intervenció estructurada, la família especialitzada desenvolupa un pla d’intervenció acordat amb els equips tècnics i l’administració responsable, a fi de garantir-ne l’avaluació contínua i la coordinació amb tots els agents intervinents.

El programa s’adreça a infants i adolescents d’entre 7 i 18 anys, amb problemes de salut mental o amb problemes de conducta o adaptació i que actualment es troben en centres d’acolliment residencial.

El dany que pateixen aquests infants es manifesta en problemes d’adaptació traumàtica, dissociació, desregulació i inseguretat emocional, fet que desemboca en problemes de comportament o de salut mental greus. Cal entendre aquesta simptomatologia com la manifestació d’un malestar provocat per adversitats primerenques, diferents traumes i maltractaments i un procés vital ple de ruptures, canvis i inestabilitat.

A més d’estar dirigit a persones menors d’edat amb necessitats especials, la característica fonamental és que les famílies que acolliran aquests infants han de disposar d’una qualificació professional que els permeti desenvolupar aquesta tasca reparadora en el dia a dia de la vida quotidiana, a casa.

Amb l’ajuda especialitzada de la mateixa família que els acull, la seva acceptació i inserció en aquesta família i la intervenció estructurada per part de l’equip tècnic. D’aquesta manera es pot desenvolupar un ambient d’ajuda i de reparació de les dificultats que presenta.

Les diverses situacions i necessitats dels infants i adolescents en desprotecció comporten, al seu torn, tipus d’abordatges diferents. La classificació que va establir la Junta de Castella i Lleó ens ajuda a comprendre les característiques entre els diferents models d’acolliments especialitzats.

Així, hi ha menors en desprotecció que presenten problemes de salut física i/o discapacitat intel·lectual, processos de reunificació, grups de germans o altres que requereixen una DEDICACIÓ ESPECIAL per part de les famílies acollidores, mentre que no requereixen funcions tècniques complexes per part d’aquestes famílies.

En canvi, en altres casos com els que ens ocupen en aquest programa, les dificultats d’adaptació i conductuals greus i els problemes de salut mental en els nois i noies requereixen unes funcions tècniques exhaustives centrades en la reparació del trauma i en un treball conductual, que són a la base de l’acolliment denominat de PREPARACIÓ ESPECIAL per part de qui fa la tasca de l’acolliment especialitzat.

Un element diferenciador de l’AFE-EP són les nombroses funcions tècniques han de fer les famílies acollidores. Perquè aquestes funcions es puguin acomplir amb garanties cal que l’equip tècnic que assessora i orienta les famílies en un programa estructurat d’alta intensitat presti un suport continu.

De manera específica, són els següents:

• Un suport tècnic continuat i un seguiment d’alta intensitat per part de l’equip tècnic.
• Una formació contínua adaptada a les seves necessitats.
• Reunions setmanals interfamílies i amb professionals, on s’aborden objectius i dificultats.
• Un programa estructurat que va guiant la intervenció.
• Un suport mutu entre les famílies acollidores, amb possibilitat de respirs.
• La intermediació amb la família biològica
• A més, es percep una remuneració per les funcions tècniques.

Les famílies reben un suport econòmic per les funcions tècniques que han de fer en aquests casos, a més de les despeses de manutenció dels infants. A cada comunitat o província participant hi ha remuneracions específiques que s’exposaran en les prestacions que faran les mateixes comunitats autònomes.

L’acolliment familiar és majoritàriament voluntari a Espanya i acompleix una tasca insubstituïble, igual que l’acolliment residencial. En canvi, l’acolliment especialitzat de preparació especial s’adreça a un perfil concret de nois i noies amb un dany emocional greu, de manera que estableix uns requisits tècnics de formació i experiència i determina unes funcions tècniques, a més de la cura de les persones acollides.

Per tot això, si es vol portar a terme l’acolliment familiar especialitzat de preparació especial és imprescindible disposar de professionals amb experiència que acullin a casa seva, fet que comporta una dedicació tècnica important. Tot això s’ha de recolzar econòmicament aportant un salari adequat.

La necessitat d’un treball intensiu, planificat i adreçat a reparar el mal de nois i noies amb problemes de conducta o adaptació ha anat demostrant la necessitat no tan sols d’oferir un tracte individualitzat, sinó de tenir, a més a més, l’espai necessari a la casa de la família acollidora perquè els nois i noies puguin rebaixar els moments de tensió física i emocional minimitzant l’escalada d’agressivitat i/o els conflictes per no disposar d’un entorn particular on puguin descansar i regular-se.

Aquest plantejament d’atendre un únic noi o noia per família és compatible amb una col·laboració reciproca i acollir puntualment infants d’altres famílies acollidores del programa. Per exemple, quan una família necessiti un respir per una situació d’alta intensitat durant la convivència.

L’experiència ha demostrat que augmentar la ràtio de persones menors d’edat acollides per una sola família o persona en aquest programa incrementa notablement el risc que no es pugui complir la funció rehabilitadora i tècnica que es planteja, i és un factor que incrementa el risc de ruptura.

Almenys una de les persones adultes de la família ha d’acreditar la formació homologada establerta, una experiència laboral de 2 anys treballant amb la infància i una formació específica, i cal acceptar les condicions tècniques, econòmiques i sociolaborals i completar un procés de valoració psicosocial que determini si es té la preparació per a portar a terme aquestes funcions amb garanties.

Tots els models de família són compatibles amb aquesta tasca, només cal que almenys un dels membres compleixi els requisits de formació i experiència anteriors. També pot ser família acollidora especialitzada una sola persona, sempre que compleixi els mateixos requisits de formació i experiència.

Sí. L’acolliment familiar especialitzat ha de ser un compromís dels dos membres de la parella, i tots dos han d’assumir la responsabilitat de la cura i l’atenció del noi o la noia. Tanmateix, la persona que acredita la formació homologada i l’experiència laboral és qui ha de fer les funcions tècniques establertes. És essencial, però, que els dos membres de la parella estiguin d’acord en l’acolliment.

Sí. En la pràctica de l’acolliment familiar voluntari, un criteri d’ús comú és que la persona que s’aculli tingui una edat inferior que els fills i filles propis de la família candidata.  Aquest criteri, però, no s’aplica a l’acolliment familiar especialitzat, i es considera que totes les opcions poden ser vàlides i des del programa es fa costat tant als nois i noies acollides com als fills i filles propis.

De fet, aquesta realitat és un perfil habitual en les famílies que s’ofereixen, ja que algunes tenen fills i filles més petits o volen tenir-ne.

Algunes famílies diuen que l’acolliment familiar especialitzat els ha permès compatibilitzar la cura dels seus fills i filles amb el desenvolupament d’una tasca tècnica com l’acolliment familiar especialitzat.

La durada de l’acolliment familiar especialitzat depèn de la modalitat que es defineixi en cada cas. Així, pot tenir una durada de fins a dos anys (acolliments temporals) o més indeterminat (acolliments permanents).

Treballar amb infants que han patit aquesta mena de situacions i que presenten danys requereix sovint una màxima flexibilitat per a ampliar o reduir la durada de l’acolliment, sempre buscant el consens i en funció de les necessitats i l’evolució de la persona acollida i la seva família biològica.

Sí, hi ha famílies que quan acaben un acolliment, bé perquè s’ha acompanyat el noi o la noia en l’emancipació o perquè hi ha hagut un retorn o cessament, en comencen un altre.

Els nois i noies del programa mantenen, en general, un règim de contactes i visites amb la família biològica. Als espais d’intercanvi s’afavoreix que totes dues famílies es trobin, es traslladin informació sobre la situació del noi o la noia… A més, al llarg de tot l’acolliment especialitzat la família acollidora manté contactes estructurats amb la família biològica per informar de la situació dels infants i adolescents. L’experiència demostra que, en la mesura que les famílies es coneixen, hi ha una relació de cordialitat i respecte.